Miraré de lluny
com passen els dies,
com traspassen els instants,
com s’aturen els moments
que lleugerament vam caminar
miraré de lluny
el color del teu somriure,
la blavor dels teus ulls
i mentre
lentament
la tarda s’escau
en l’horitzó del teu rostre llunyà
i es que tant sols en la distància
puc retrobar-te,
tant sols en l’allunyat del temps
puc esgarrapar el viscut
tant sols en un mirar...
en un mirar de llunyania
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...