deia el poeta:
‘caminante no hay camino se hace camino al andar’
les passes dels meus peus
saben bé la inèrcia d’aquest trepitjar
neixen tot seguint el cercle...
al matí la llum de l’albada es desperta
i du amb ella l’espurna d’una esperança:
... potser avui sigui distint
el jorn porta en sí el neguit i les presses
de vegades tant atapeïdes que no em deixa ni descobrir
el món que també desperta en aquest meu camí
a la fi...
recorregut repetit
passes ordenades
en la xarxa dels nostres afers
i a poc a poc
sense adornar-nos
la llum retorna al seu cau
per amagar-se silenciosament
es el capvespre qui ens ofereix l’abraçada
amb la mudesa de la nit
cova d’angúnies
o llac de somnis
tant se val...
si es per retrobar-me a mi
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/03/camines-camins-mil-cops-caminats.html
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...