Fotografia: José Manchado
el nou rostre sense tu
he d’engalanar la mirada
a la llum dels records
que vaguen lliurement
a l’albir de tota nit
he de pintar els colors
marcits d’absència
mentre sento la vivesa
de trobar-te
sempre a dins
la tardor m’abraça
i sento com les fulles cauen
volen allunyar una soledat
que perfuma sens pietat
l’orfandat d’aquest neguit
he de dibuixar...
cada matí
"Tengo que pintar los colores
ResponEliminamarchitos de ausencia,
mientras siento la necesidad
de encontrarte
siempre dentro"
Aquesta estrofa és d'una bellesa sense igual.
Un fuerte abrazo.
Es dolorosament bonic.
ResponEliminauna abraçada.