Com
el remolí
d'un
ball
que
mai s'acaba,
com
un duet
que
s’acaronen entre sons,
com
l’aire
que
necessito per respirar,
tot
intangible,
volàtil,
caducifoli,
té
un temps
i
després s’acaba.
Com
les petjades a la sorra
que
les ones
desfan
i
tornen a desfer eternament.
Com
les fulles
de
mil catifes per la tardor,
acolorides
que
el vent desfà
i
du a altres llocs més distants.
Com
els petons
que
es donen
amb
la innocència
dels
enamorats
i
que el temps tenyeix
de
talls i salabror.
Tot
és subtil,
menys
el meu amor,
menys
el meu amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...