BRESSOL

la nit
bressol que acull els somnis
com estels en la foscor

en allí
espai immens
sense fronteres
sens fi
bateguen
amb la il·lusió
d’estrenar un matí

la nit els acull
els dóna ales
els vesteix d’encís
i els cotxa amb paraules dolces

el matí arriba
i una breu escletxa de llum
deixa entrar la fredor
com d’un mausoleu