D'un temps tenyit de silenci

Perdona el meu silenci (II)

D'un temps tenyit de silenci,

d'unes paraules

que encara no has polit,

d'un afany que s'escapa,

d'un mot

que encara no has escrit.

Trenco l'espera

incitant la resposta,

núvols que el vent s'emporta,

mentre la pluja escasseja

i minsa rega la terra blanca

del paper d'una poetessa.

El ametllers en flor viva,

omplen els prats de color,

mentre l'ànima

espera rebre la teva lluïssor.

Descansa amiga,

com descansa l'amor,

reposa la mà i mira,

poc a poc s'imagina versos

de tots colors,

descansa amiga,

com descansa l'amor,

reposa la teva escriptura fina.