en mitad del silencio yo
soy el ruido…
Colpeja
com un tro
en
mig de la tempesta
el
so desbocat del meu cor
en
sospitar que ja ets a prop.
El
silenci de la vesprada,
comença
a embolcallar
les
primeres ombres
que
de tant en tant
les
espurnes llunyanes
dels
primers estels
trenquen
titil·lant indecises,
com
si no volguessin
despertar
el somni
del
meu desig,
com
si sabessin
que
encara tardarà
en
complir-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per les teves paraules...